Be, son les ultimes hores a Jerusalem i a Palestina... Em fa molta pena marxar! Se que vull tornar, i que us hi he de portar a tots perque ho veigueu i sentiu de primera ma! Al cap i a la fi, la millor arma que tenim contra aquesta hipocresia es coneixer i no oblidar...

PALESTINA LLIURE JA!


Quan vam anar a Nablus vam visitar la fabrica despecies, i alla un doctor ens va prendre la pressio a tots...!

El mercat de Ramala, ple de colors...

Hebron: la merda que els colons tiren des dels seus assentaments als palestins...

Hebron: un chekpoint a cada cantonada...

Un dels molts murals del camp de refugiats de Betlem..

Ahir vam anar a Jenin, una de les ciutats arabs aixi importants que ens quedaven per veure. Teniem molta expectacio, no tanta com a Nablus pero quasi, aixo si, la gent mes respectuosa. Com sempre, vam tenir sort i vam trobar dos nois molt amables que ens van acompanyar al camp de refugiats, on fa uns anys hi va haver una massacre molt bestia. Resulta que en aquest camp son bastant activistes hi ha alguns liders palestins...
Vam anar a petar a casa dun noi molt jove, duns 19 anys, que ens va explicar la seva historia i tela marinera... El seu oncle era un daquests liders, finalment es va morir pero abans la policia el buscava cada dos per tres, entraven a casa seva, ...Histories bastant dures.

Quan hi va haver la massacre van entrar al camp moltissims soldats amb els seus tancs, i detenien o disparaven a qualsevol: homes, dones, nens... Tambe demolien les cases amb les families dins, ... Durant uns 23 dies hi va haver toc de queda, no podien sortir ni a comprar menjar, ni res. Els homes majors de 15 anys van haver de marxar del camp, perque els soldats venien i els mataven o sels enduien... Al vei daquest noi, per exemple, el van posar en una paret amb el seu fill i net i van matar a aquests dos ultims, deixant a lhome viu...

Encara avui, moltes nits els militars entren a les cases per les nits, detenen gent, ...

Es fa dificil imaginar la pau quan un dels bandols enfrontats es situa amb aquesta prepotencia, violencia i manca de respecte cap a laltre... Israel diu: una terra sense poble (?) per un poble sense terra (els jueus)...Com que una terra sense poble??? Intenten canviar la historia, alla on van destruir ciutats i pobles neguen que hi hagues hagut mai res...

La veritat, no crec que israel vulgui la pau. No se qui sera el futur dels palestins, pero malgrat tot ells conserven els seus ideals i lesperanca de que algun dia, mes aviat o mes tard, la pau tornara a la seva terra... Imshala!!

Una part del grupillo...

Aquest es un dels molts assentaments israelians a la part arab de jerusalem.







La presencia militar pels carrers de Jerusalem es constant...



Quina es sino la millor manera de saber el que esta passant?

Hola a tothom!
El dissabte vam anar al camp de refugiats de Betlem. S' hi respira la tristor... suposo que una situacio provisional que ja fa 60 anys que dura deu ser dificil per qualsevol. Doncs aixo, que l'ambient era molt trist, i ens va omplir de sentiments contradictoris. A mes a mes, despres vam anar a Hebron, una ciutat amb una situacio bastant dificil. Israelians i palestins cohabiten aqui, pero l'odi entre ells es palpa en les mirades... La ciutat esta dividida entre parts israelianes i palestines per linies imaginaries i chekpoints a cada cantonada, per sort vam trobar un guia en una associacio de dones que ens va acompanyar. En les zones on viuen els israelians, els palestins no poden entrar. Molts dels internacionals que no tenen la sort de trobar un guia han estat apedregats i tractats violentament per part dels colons, aixi que imagineu-vos com deu ser el tracte vers els palestins.
Per exemple, hi ha un carrer que es dels israelians, on els palestins vivien abans, pero els van fer tancar totes les botigues (be, els van dir que nomes podien obrir 2 dies si i 7 no, i clar, aixi no es pot mantenir el negoci...) i ara no poden passejarse per alla, han d'anar a donar unes voltes infinites per anar d'un lloc a l'altre...

Tambe hi ha zones de la ciutat on hi viuen palestins i israelians: aquests ultims s'instalen a la part de dalt dels edificis, i des d'alla els llancen pedres i totes les escombraries als palestins que viuen a baix, per aixo esta tot cobert de reixes.
Quan els hi dona la gana, l'exercit israelia enderroca cases, destrossa escoles... Per cert, l'escola palestina sembla una preso de les reixes que hi tenen per protegir-se de les pedregades...
Els nens no estan gaire fins, potser una mica bojos... suposo que creixer enmig de l'odi i la impotencia no fa be a ningu, i menys a algu que s'esta creant com a persona...

Va ser un dia molt intens, ple de sentiments contradictoris, rabia, impotencia...

Diumenge vam anar a Nablus, una altra ciutat. De Jerusalem a Nablus s'han de creuar 3 chekpoints, a vegades les cues son infinites... Un cop alla ens vam sentir molt observats, i a part del guia que vam trobar (la veritat es que estem de molta sort amb aquest tema) i la seva familia, no ens vam sentir gaire ben rebuts.. Com a Hebron, els infants i adolescents estan una mica bojos, suposo que els manquen molts valors i sobretot estabilitat per poder creixer en pau...
Entre altres coses, vam poder veure una casa enderrocada per l'exercit israelia fa uns tres anys, on van morir 9 persones (una d'elles una mare embarassada, i tambe infants), mentre l'avia de la familia es va passar 4 o 5 dies enterrada sota les runes, encara viva...

A Nablus tambe hi viuen samaritans, que son com un tipus de jueus, i conviuen amb els palestins o fins i tot son palestins.

D'alguna manera, crec que els israelians tambe son victimes d'aquesta situacio perque els ensenyen a odiar i tenir por de tothom, creuen que els volen matar o alguna cosa aixi. Es un conflicte realment complicat d'entendre, fa molts anys que dura i la situacio s'ha anat enquistant...

De sortida, vam voler esperar com tots els palestins a la cua, pero els militars no ens van deixar. "Aquest es el meu chekpoint", ens deia el jefazo. Els internacionals poden ensenyar el seu passaport i saltar-se tota la cua, pero no ens va semblar gens honest fer aixo, i com que creiem que els palestins son persones humanes com nosaltres i no mereixen aquest tracte humiliant vam creure que haviem d'esperar, com tothom. Pero vaja, que ens van obligar a passar per la cara. Et sents tant impotent davant d'aquesta situacio, d'aquesta prepotencia que els dona el fet de portar una arma i vestir de color caqui... Son molt gilipolles, de veritat.


Doncs res, aixo, que portem un parell de dies molt intensos que ens han deixat exhaustos, fisica i mentalment... Et venen ganes de cridar de rabia, de plorar de tristor, impotencia, a vegades por, frustracio...

Aquest viatge, suposo com tots els viatges, m'esta canviant i ensenyant-me moltissimes coses... Espero poder-vos transmetre tots aquests sentiments a la tornada.

Mama: menjo molt, soc la que mes menja del workcamp, quan algu no pot mes amb el seu plat mel dona a mi. La ferida be, no em fa mal. No tinc fotos del workcamp, pero avui ens donaran un cd amb fotos i potser algu en te, mirare de penjar-les i sino a la tornada... M'alegro que us hagin anat be les vacances.

Moltes gracies a tots i totes els que seguiu la meva experiencia, m'alegra molt saber de vosaltres, suposo que tinc els sentiments a flor de pell i trobo molt a faltar a tothom!!

Cal distingir entre israeli, jueu i sionista, ja que no es tracta de la mateixa cosa. Us deixo unes definicions perque pogueu reflexionar...


- Israelí es un ciudadano del moderno Estado de Israel.

- El pueblo judío es un grupo étnico descendiente de los antiguos israelitas de Oriente Medio y de aquellos que se fueron convirtiendo a lo largo de los milenios adoptando su religión. La religión constituye, por tanto, un aspecto fundamental de la pertenencia étnica al pueblo judío, si bien éste comparte además prácticas culturales, sociológicas, lingüísticas, etcétera. La definición precisa de judío es controvertida y puede variar dependiendo de que se haga mayor énfasis en la identidad religiosa o en la secular (étnica y sociológica).

- El sionismo (del hebreo Sion, uno de los nombres bíblicos de Jerusalén) es el movimiento de liberación nacional del pueblo judío. Dicho movimiento fue el promotor y responsable en gran medida de la fundación del moderno Estado de Israel. Los objetivos del sionismo son:
. La unidad del pueblo judío y la centralidad de Israel en la vida judía.
. La reunificación del pueblo judío en su patria histórica, Eretz Israel, a través de la Aliyá desde todos los países del mundo.
. El fortalecimiento del Estado de Israel basado en la visión profética de justicia y paz.
. La preservación de la identidad del pueblo judío a través de la promoción de la educación judía, hebrea y sionista, y los valores espirituales y culturales judíos.
. La protección de los derechos de los judíos en todos los lugares.

(extret de viquipedia)

Salamaleikum! Sento no escriure gaire, es que a l'Spafford center aquest ens fan treballar molt! Al mati no parem de pintar, rascar parets i rejuntar, i a la tarda activitats culturals... Pero tot va molt be, la gent del camp de treball son tots bona gent i amb qui ens fem mes es amb els italians. Em vaig comprar una arguila i estic aprenent a ferla funcionar, aixi que quan torni ja la provarem!
Ahir va venir en Yasser, un noi que ha estat arrestat no se pas quants cops, i vam parlar durant hores i hores sobre els drets humans, les presons i la situacio politica i social de palestina. Intentare fer-ne un resum:
La llei de cara als palestins i a tothom que es considerat "un perill per a la seguretat de l'Estat" no esta ni escrita, i es tracta dun tribunal militar que decideix segons les seves conveniencies. Podriem dir que es la inspiracio de les lleis antiterroristes de tot el mon. Per comencar, per empresonar a algu no necessiten proves de que hagi comes cap delicte, pel simple fet de ser activista dins la universitat o en qualsevol altre moviment ja ets sospitos, i et poden arrestar de forma preventiva. Poden passar 18 dies durant els quals ningu sap on ets. Despres, comencen els interrogatoris i les tortures tant fisiques com psicologiques, i despres un judici en el qual et poden acusar sense proves de ser un "perill per la seguretat de l'estat". No se si us ho havia comentat, pero l'estat d'Israel es basa en la discriminacio de tot aquell qui no es jueu i en la por, llavors la seguretat per ells es com una obsessio.
Aixi doncs, tempresonen sense haver fet res i pots passar fins a 6 mesos en aquesta "preso preventiva", pero aquests 6 mesos es poden anar renovant, aixi que et pots passar anys tancat sense que tacusin de res.
Aquest va ser un dels temes que mes vam parlar, tambe vam estar parlant de la imatge que es te dels palestins a causa del que veiem i sentim pels mitjans de comunicacio, que controlen els israelians. Per que anomenem terroristes als palestins que s'immolen i no a l'exercit israelia quan mata civils, destrueix les seves cases, ...? En definitiva, es una questio de poder.

L'estat d'Israel, com he dit, es basa en la discriminacio, doncs es 'la casa dels jueus'. A partir d'aqui, us podeu imaginar que no es facil negociar la pau amb algu que ni et reconeix com a persona de ple dret, algu que no esta disposat a acceptar la diversitat de persones i religions que habiten aquest territori. El que mes em costa d'entendre es com la majoria de paisos reconeixen a l'estat d'Israel, quan aquest te els seus fonaments en la discriminacio. Tampoc entenc molt be com es pot fundar un estat a partir d'una religio, no m'imagino a cada religio fundant el seu propi estat...

S'ha de dir que tambe hi ha jueus i fins i tot israelians que reconeixen als palestins i la ocupacio que estan patint, i trobo que es admirable que algu a qui li han inculcat la idea de que tot el mon el vol matar i que la massacre que estan duent a terme es justificada pugui parar/se a pensar i adonar-se de la barbarie que es Israel.

Ffff, podria explicar 1000000 coses, pero m'estimo mes guardar-me coses per la tornada i poder-vos ho transmetre no nomes amb paraules sino amb les sensacions i sentiments que m'esta provocant aquesta experiencia....


Expliqueu-me coses vosaltres tambe! Que feu, com esteu? Com van les festes majors? COm van els amors, la vida? Us trobo a faltar!