Ahir vam anar a Jenin, una de les ciutats arabs aixi importants que ens quedaven per veure. Teniem molta expectacio, no tanta com a Nablus pero quasi, aixo si, la gent mes respectuosa. Com sempre, vam tenir sort i vam trobar dos nois molt amables que ens van acompanyar al camp de refugiats, on fa uns anys hi va haver una massacre molt bestia. Resulta que en aquest camp son bastant activistes hi ha alguns liders palestins...
Vam anar a petar a casa dun noi molt jove, duns 19 anys, que ens va explicar la seva historia i tela marinera... El seu oncle era un daquests liders, finalment es va morir pero abans la policia el buscava cada dos per tres, entraven a casa seva, ...Histories bastant dures.

Quan hi va haver la massacre van entrar al camp moltissims soldats amb els seus tancs, i detenien o disparaven a qualsevol: homes, dones, nens... Tambe demolien les cases amb les families dins, ... Durant uns 23 dies hi va haver toc de queda, no podien sortir ni a comprar menjar, ni res. Els homes majors de 15 anys van haver de marxar del camp, perque els soldats venien i els mataven o sels enduien... Al vei daquest noi, per exemple, el van posar en una paret amb el seu fill i net i van matar a aquests dos ultims, deixant a lhome viu...

Encara avui, moltes nits els militars entren a les cases per les nits, detenen gent, ...

Es fa dificil imaginar la pau quan un dels bandols enfrontats es situa amb aquesta prepotencia, violencia i manca de respecte cap a laltre... Israel diu: una terra sense poble (?) per un poble sense terra (els jueus)...Com que una terra sense poble??? Intenten canviar la historia, alla on van destruir ciutats i pobles neguen que hi hagues hagut mai res...

La veritat, no crec que israel vulgui la pau. No se qui sera el futur dels palestins, pero malgrat tot ells conserven els seus ideals i lesperanca de que algun dia, mes aviat o mes tard, la pau tornara a la seva terra... Imshala!!