Be, son les ultimes hores a Jerusalem i a Palestina... Em fa molta pena marxar! Se que vull tornar, i que us hi he de portar a tots perque ho veigueu i sentiu de primera ma! Al cap i a la fi, la millor arma que tenim contra aquesta hipocresia es coneixer i no oblidar...

PALESTINA LLIURE JA!


Quan vam anar a Nablus vam visitar la fabrica despecies, i alla un doctor ens va prendre la pressio a tots...!

El mercat de Ramala, ple de colors...

Hebron: la merda que els colons tiren des dels seus assentaments als palestins...

Hebron: un chekpoint a cada cantonada...

Un dels molts murals del camp de refugiats de Betlem..

Ahir vam anar a Jenin, una de les ciutats arabs aixi importants que ens quedaven per veure. Teniem molta expectacio, no tanta com a Nablus pero quasi, aixo si, la gent mes respectuosa. Com sempre, vam tenir sort i vam trobar dos nois molt amables que ens van acompanyar al camp de refugiats, on fa uns anys hi va haver una massacre molt bestia. Resulta que en aquest camp son bastant activistes hi ha alguns liders palestins...
Vam anar a petar a casa dun noi molt jove, duns 19 anys, que ens va explicar la seva historia i tela marinera... El seu oncle era un daquests liders, finalment es va morir pero abans la policia el buscava cada dos per tres, entraven a casa seva, ...Histories bastant dures.

Quan hi va haver la massacre van entrar al camp moltissims soldats amb els seus tancs, i detenien o disparaven a qualsevol: homes, dones, nens... Tambe demolien les cases amb les families dins, ... Durant uns 23 dies hi va haver toc de queda, no podien sortir ni a comprar menjar, ni res. Els homes majors de 15 anys van haver de marxar del camp, perque els soldats venien i els mataven o sels enduien... Al vei daquest noi, per exemple, el van posar en una paret amb el seu fill i net i van matar a aquests dos ultims, deixant a lhome viu...

Encara avui, moltes nits els militars entren a les cases per les nits, detenen gent, ...

Es fa dificil imaginar la pau quan un dels bandols enfrontats es situa amb aquesta prepotencia, violencia i manca de respecte cap a laltre... Israel diu: una terra sense poble (?) per un poble sense terra (els jueus)...Com que una terra sense poble??? Intenten canviar la historia, alla on van destruir ciutats i pobles neguen que hi hagues hagut mai res...

La veritat, no crec que israel vulgui la pau. No se qui sera el futur dels palestins, pero malgrat tot ells conserven els seus ideals i lesperanca de que algun dia, mes aviat o mes tard, la pau tornara a la seva terra... Imshala!!

Una part del grupillo...

Aquest es un dels molts assentaments israelians a la part arab de jerusalem.







La presencia militar pels carrers de Jerusalem es constant...



Quina es sino la millor manera de saber el que esta passant?

Hola a tothom!
El dissabte vam anar al camp de refugiats de Betlem. S' hi respira la tristor... suposo que una situacio provisional que ja fa 60 anys que dura deu ser dificil per qualsevol. Doncs aixo, que l'ambient era molt trist, i ens va omplir de sentiments contradictoris. A mes a mes, despres vam anar a Hebron, una ciutat amb una situacio bastant dificil. Israelians i palestins cohabiten aqui, pero l'odi entre ells es palpa en les mirades... La ciutat esta dividida entre parts israelianes i palestines per linies imaginaries i chekpoints a cada cantonada, per sort vam trobar un guia en una associacio de dones que ens va acompanyar. En les zones on viuen els israelians, els palestins no poden entrar. Molts dels internacionals que no tenen la sort de trobar un guia han estat apedregats i tractats violentament per part dels colons, aixi que imagineu-vos com deu ser el tracte vers els palestins.
Per exemple, hi ha un carrer que es dels israelians, on els palestins vivien abans, pero els van fer tancar totes les botigues (be, els van dir que nomes podien obrir 2 dies si i 7 no, i clar, aixi no es pot mantenir el negoci...) i ara no poden passejarse per alla, han d'anar a donar unes voltes infinites per anar d'un lloc a l'altre...

Tambe hi ha zones de la ciutat on hi viuen palestins i israelians: aquests ultims s'instalen a la part de dalt dels edificis, i des d'alla els llancen pedres i totes les escombraries als palestins que viuen a baix, per aixo esta tot cobert de reixes.
Quan els hi dona la gana, l'exercit israelia enderroca cases, destrossa escoles... Per cert, l'escola palestina sembla una preso de les reixes que hi tenen per protegir-se de les pedregades...
Els nens no estan gaire fins, potser una mica bojos... suposo que creixer enmig de l'odi i la impotencia no fa be a ningu, i menys a algu que s'esta creant com a persona...

Va ser un dia molt intens, ple de sentiments contradictoris, rabia, impotencia...

Diumenge vam anar a Nablus, una altra ciutat. De Jerusalem a Nablus s'han de creuar 3 chekpoints, a vegades les cues son infinites... Un cop alla ens vam sentir molt observats, i a part del guia que vam trobar (la veritat es que estem de molta sort amb aquest tema) i la seva familia, no ens vam sentir gaire ben rebuts.. Com a Hebron, els infants i adolescents estan una mica bojos, suposo que els manquen molts valors i sobretot estabilitat per poder creixer en pau...
Entre altres coses, vam poder veure una casa enderrocada per l'exercit israelia fa uns tres anys, on van morir 9 persones (una d'elles una mare embarassada, i tambe infants), mentre l'avia de la familia es va passar 4 o 5 dies enterrada sota les runes, encara viva...

A Nablus tambe hi viuen samaritans, que son com un tipus de jueus, i conviuen amb els palestins o fins i tot son palestins.

D'alguna manera, crec que els israelians tambe son victimes d'aquesta situacio perque els ensenyen a odiar i tenir por de tothom, creuen que els volen matar o alguna cosa aixi. Es un conflicte realment complicat d'entendre, fa molts anys que dura i la situacio s'ha anat enquistant...

De sortida, vam voler esperar com tots els palestins a la cua, pero els militars no ens van deixar. "Aquest es el meu chekpoint", ens deia el jefazo. Els internacionals poden ensenyar el seu passaport i saltar-se tota la cua, pero no ens va semblar gens honest fer aixo, i com que creiem que els palestins son persones humanes com nosaltres i no mereixen aquest tracte humiliant vam creure que haviem d'esperar, com tothom. Pero vaja, que ens van obligar a passar per la cara. Et sents tant impotent davant d'aquesta situacio, d'aquesta prepotencia que els dona el fet de portar una arma i vestir de color caqui... Son molt gilipolles, de veritat.


Doncs res, aixo, que portem un parell de dies molt intensos que ens han deixat exhaustos, fisica i mentalment... Et venen ganes de cridar de rabia, de plorar de tristor, impotencia, a vegades por, frustracio...

Aquest viatge, suposo com tots els viatges, m'esta canviant i ensenyant-me moltissimes coses... Espero poder-vos transmetre tots aquests sentiments a la tornada.

Mama: menjo molt, soc la que mes menja del workcamp, quan algu no pot mes amb el seu plat mel dona a mi. La ferida be, no em fa mal. No tinc fotos del workcamp, pero avui ens donaran un cd amb fotos i potser algu en te, mirare de penjar-les i sino a la tornada... M'alegro que us hagin anat be les vacances.

Moltes gracies a tots i totes els que seguiu la meva experiencia, m'alegra molt saber de vosaltres, suposo que tinc els sentiments a flor de pell i trobo molt a faltar a tothom!!

Cal distingir entre israeli, jueu i sionista, ja que no es tracta de la mateixa cosa. Us deixo unes definicions perque pogueu reflexionar...


- Israelí es un ciudadano del moderno Estado de Israel.

- El pueblo judío es un grupo étnico descendiente de los antiguos israelitas de Oriente Medio y de aquellos que se fueron convirtiendo a lo largo de los milenios adoptando su religión. La religión constituye, por tanto, un aspecto fundamental de la pertenencia étnica al pueblo judío, si bien éste comparte además prácticas culturales, sociológicas, lingüísticas, etcétera. La definición precisa de judío es controvertida y puede variar dependiendo de que se haga mayor énfasis en la identidad religiosa o en la secular (étnica y sociológica).

- El sionismo (del hebreo Sion, uno de los nombres bíblicos de Jerusalén) es el movimiento de liberación nacional del pueblo judío. Dicho movimiento fue el promotor y responsable en gran medida de la fundación del moderno Estado de Israel. Los objetivos del sionismo son:
. La unidad del pueblo judío y la centralidad de Israel en la vida judía.
. La reunificación del pueblo judío en su patria histórica, Eretz Israel, a través de la Aliyá desde todos los países del mundo.
. El fortalecimiento del Estado de Israel basado en la visión profética de justicia y paz.
. La preservación de la identidad del pueblo judío a través de la promoción de la educación judía, hebrea y sionista, y los valores espirituales y culturales judíos.
. La protección de los derechos de los judíos en todos los lugares.

(extret de viquipedia)

Salamaleikum! Sento no escriure gaire, es que a l'Spafford center aquest ens fan treballar molt! Al mati no parem de pintar, rascar parets i rejuntar, i a la tarda activitats culturals... Pero tot va molt be, la gent del camp de treball son tots bona gent i amb qui ens fem mes es amb els italians. Em vaig comprar una arguila i estic aprenent a ferla funcionar, aixi que quan torni ja la provarem!
Ahir va venir en Yasser, un noi que ha estat arrestat no se pas quants cops, i vam parlar durant hores i hores sobre els drets humans, les presons i la situacio politica i social de palestina. Intentare fer-ne un resum:
La llei de cara als palestins i a tothom que es considerat "un perill per a la seguretat de l'Estat" no esta ni escrita, i es tracta dun tribunal militar que decideix segons les seves conveniencies. Podriem dir que es la inspiracio de les lleis antiterroristes de tot el mon. Per comencar, per empresonar a algu no necessiten proves de que hagi comes cap delicte, pel simple fet de ser activista dins la universitat o en qualsevol altre moviment ja ets sospitos, i et poden arrestar de forma preventiva. Poden passar 18 dies durant els quals ningu sap on ets. Despres, comencen els interrogatoris i les tortures tant fisiques com psicologiques, i despres un judici en el qual et poden acusar sense proves de ser un "perill per la seguretat de l'estat". No se si us ho havia comentat, pero l'estat d'Israel es basa en la discriminacio de tot aquell qui no es jueu i en la por, llavors la seguretat per ells es com una obsessio.
Aixi doncs, tempresonen sense haver fet res i pots passar fins a 6 mesos en aquesta "preso preventiva", pero aquests 6 mesos es poden anar renovant, aixi que et pots passar anys tancat sense que tacusin de res.
Aquest va ser un dels temes que mes vam parlar, tambe vam estar parlant de la imatge que es te dels palestins a causa del que veiem i sentim pels mitjans de comunicacio, que controlen els israelians. Per que anomenem terroristes als palestins que s'immolen i no a l'exercit israelia quan mata civils, destrueix les seves cases, ...? En definitiva, es una questio de poder.

L'estat d'Israel, com he dit, es basa en la discriminacio, doncs es 'la casa dels jueus'. A partir d'aqui, us podeu imaginar que no es facil negociar la pau amb algu que ni et reconeix com a persona de ple dret, algu que no esta disposat a acceptar la diversitat de persones i religions que habiten aquest territori. El que mes em costa d'entendre es com la majoria de paisos reconeixen a l'estat d'Israel, quan aquest te els seus fonaments en la discriminacio. Tampoc entenc molt be com es pot fundar un estat a partir d'una religio, no m'imagino a cada religio fundant el seu propi estat...

S'ha de dir que tambe hi ha jueus i fins i tot israelians que reconeixen als palestins i la ocupacio que estan patint, i trobo que es admirable que algu a qui li han inculcat la idea de que tot el mon el vol matar i que la massacre que estan duent a terme es justificada pugui parar/se a pensar i adonar-se de la barbarie que es Israel.

Ffff, podria explicar 1000000 coses, pero m'estimo mes guardar-me coses per la tornada i poder-vos ho transmetre no nomes amb paraules sino amb les sensacions i sentiments que m'esta provocant aquesta experiencia....


Expliqueu-me coses vosaltres tambe! Que feu, com esteu? Com van les festes majors? COm van els amors, la vida? Us trobo a faltar!

Dijous va ser l' 'ultim dia lliure que vam tenir, aix'i que vam aprofitar per veure Ramala i Jerico, perdre-ns pels seus carrers i gaudir de l'ambient que hi ha sempre. Aquesta zona 'es molt arida, tipu desert quasi. A mes a mes, vam anar a banyar-nos al mar mort! Uau, quina experiencia! Encara que vulguessis no et podies enfonsar, i laigua estava ultra-salada, si tentrava una gota daigua a lull ploraves durant hores! Ens vam ben arrebossar de fang, que diu que va tant be, i vam tornar cap a Jerusalem a celebrar laniversari dun nen. Per fer tots aquests trjectes amunt i avall, vam travessar quatre cops pel mateix checkpoint. Alla uns bebes de 15 o 16 anys ens demanaven el passaport i ens miraven amb cara de pocs amics. Mireu si n-eren de petits que els pantalons militars els hi anaven 10 talles grans!
Nosaltres rai com a internacionals ens deixen passar a davant de tot de la cua, pero per la gent que sha desperar es pot tractar de 1 o 2 hores esperant. Es bastant humiliant...

Divendres vam anar a coneixer Spafford center, que es on fem el camp de treball. Pel que sembla sera bastant intensiu: al mati pintar o construir, i a la tarda activitats culturals. Aix'i que tindrem poc temps lliure per trobarnos amb la gent i anar pel nostre compte. Som unes 30 persones, la majoria alemanys i italians. Ja us explicare...
Tambe vam visitar l-Old City, el mur de les lamentacions...

Avui ens hem fugat de lSpafford center, estem a Elia Center, on treballa la Nati, i ens n-anem dexcursio amb els nens, a jugar i fer un picnic.

Ja intentare escriure mes algun dia daquests i penjar fotos, ara hem de marxar i aquests ultims dies no hem tingut gaire temps...
Espero que us vagi molt be alla on sigueu, i que la festa major us aprofiti! Com teniu el sopar de dissabte de festa major?

Records per tothom!

Dilluns vaig coneixer als meus companys de viatge, l'Eli I el Dani unes hores abans d`agafar el vol cap a Tel-Aviv. Només de veure'ls vaig saber que ens avindriem d'allò més bé, I així ha sigut!

Vam anar a fer unes birres I cap a l'aeroport! Finalment, vam arribar a Tel-Aviv. Quan arribes a l'aeroport passes un control policial, amb una cua eterna. En el primer control em van deixar passar molt fàcilment, massa fàcil... així que en el següent control m'ho van demanar tot i més: quin és el motiu del teu viatge? On aniràs? On t'allotjaràs? Qui va comprar el bitllet? Quin és el seu nom i cognom? Estudies o treballes? Què estudies? Tens carnet d'estudiant? Quants dies estaràs a Israel? Vens sola? I un llarg etcètera...
Un cop creuats tots els controls, vam decidir passar el dia a Tel-Aviv. Al cap de dues hores de desplacar-nos per allà vam decidir abandoner aquesta ciutat: tot era ple de militars I joves que feien el servei militar (moltissimes dones, sorprenentment), amb metralletes gegants I tractant-nos amb total despreci. Quan en vam tenir prou, vam anar cap a Jerusalem on ens vam trobar la Nati, una altra noia que ve amb la XEP (Xarxa d'Enllac amb Palestina) i que està en un centre on fan activitats amb els nens i els joves. A ella li han deixat una casa (una mansió, més ben dit) I estarem aquí fins que anem al centre Spafford on fem el voluntariat, llavors ens allotjarem al mateix centre.

El mateix dilluns vam anar a coneixer el centre on està la Nati, i a sopar amb la familia del director. La veritat és que el tracte que ens donen els palestins no té ni punt de comparació amb el que ens han donat els israelians que hem trobat; et somriuen, et saluden, et conviden a casa, t'expliquen mil histories…
En definitiva, estem encantats de ser a casa dels palestins! I tot just acabem d'arribar!


Avui dimecres 13 hem tornat al centre amb els nens, a dibuixar I fer jocs. És molt important treballar amb els infants I els joves perquè són més vulnerables a les conseqüències psicològiques de l'ocupació. Ens ho hem passat molt bé, els hi ha encantat ballar El pollo!!
A la tarda hem anat Betlem, hem vist el lloc on va néixer el Jesús! Un antro amb una església construïda a sobre.
Allà, a Betlem, hem conegut a un noi molt jove però molt interessant, en direm M. Perquè no recordo com es diu... Ens ha explicat coses duríssimes... Quan ell tenia 16 anys, estaven tirant pedres als soldats israelians i els van comencar a disparar. Havien d'esperar a que els soldats marxessin per poder sortir d'on estaven amagats, però un dels nois de tan sols 15 anys va dir que ja estava fart d'esperar-se i que sortia. L'M. li va dir que no sortís, que el dispararien. Però el noi tossut va sortir, i quan només havia tret el cap el van disparar al coll. L'M. El va agafar en bracos, va intentar frenar-li l'hemorragia, però el noi es va morir... Debia ser duríssim per ell. Però al contrari del què es podria pensar, no tenia sentiment de venjanca, ans el contrari: per ell els seus enemics eren els qui mataven a la gent, perquè en el fons tots som germans, i deia que no es podia perseguir la pau fent servir violència... Quin paio més guai!
També ens deia que hi ha molts moviments palestins, tot i que els més grans són Al-Fatah i Hamas. Per ell, aquest gran nombre de moviments l'únic que feia era dividir el poble palestí enlloc de lluitar en comú per alliberar-se, que era més una lluita pel poder que per la causa palestina.
Vaja, que l'estona que hem passat prenent el tè amb ell ha sigut molt valuosa i emocionant, ja ens ha convidat a dinar i ens ha ofert acompanyar-nos i fer-nos de guia! Ja us ho dic, els palestins són molt acollidors! Els israelians, segons sembla, estan obsessionats amb què tothom els vol matar, I clar, per ells el mur I els checkpoints són imprescindibles…
Tornant de Betlem, com que ens hem passat tanta estona xarrant, ja no hi havia busos I ens han portat fins al checkpoint per agafar un taxi. És impressionant. Tot ple de valles, et senties com el bestiar passant per allà. Quan hem passat no hi havia ningú més que nosaltres, suposo que deu ser encara més impressionant quan hi ha cues de gent esperant… esperant per què? Els palestins estan a casa seva, i no els deixen ni desplacar-se pel seu territori sense intimidar-los ni fer-los sentir com a éssers inferiors... On és la memòria històrica? Això és un extermini a camera lenta, a base de bloqueig I repressió...
Ho sento molt per no escriure més ni més sovint, però és que estem liadíssims! Fa tot just 2 dies que estem aquí i sembla que portem 1 setmana, no parem!

No he tingut en cap moment sensació de que m`hagués de passar res, I menys en les zones palestines. També cal dir que Jerusalem és un lloc tranquil, en canvi a Hebron o altres zones ocupades els colons són molt més violents i la tensió és més gran. Ja us explicaré quan hi anem. La imatge que tenim de palestina I els palestins és que són gent violenta i que aquesta terra és insegura, però això és el què pensen els israelians (o la majoria d'ells) i es clar, la potència dels mitjans de comunicació israelians supera en escreix a la dels palestins. En definitiva, el què veiem per la televisió és el què ens volen fer creure, perquè la informació que ens arriba porta la marca d'Israel.
No us els cregueu i veniu a Palestina, llavors jutgeu per vosaltres mateixos…pel què fa a mi, sé que tornaré aquí...

Una abracada a tots i totes, i molt bona festa major!