Dilluns vaig coneixer als meus companys de viatge, l'Eli I el Dani unes hores abans d`agafar el vol cap a Tel-Aviv. Només de veure'ls vaig saber que ens avindriem d'allò més bé, I així ha sigut!

Vam anar a fer unes birres I cap a l'aeroport! Finalment, vam arribar a Tel-Aviv. Quan arribes a l'aeroport passes un control policial, amb una cua eterna. En el primer control em van deixar passar molt fàcilment, massa fàcil... així que en el següent control m'ho van demanar tot i més: quin és el motiu del teu viatge? On aniràs? On t'allotjaràs? Qui va comprar el bitllet? Quin és el seu nom i cognom? Estudies o treballes? Què estudies? Tens carnet d'estudiant? Quants dies estaràs a Israel? Vens sola? I un llarg etcètera...
Un cop creuats tots els controls, vam decidir passar el dia a Tel-Aviv. Al cap de dues hores de desplacar-nos per allà vam decidir abandoner aquesta ciutat: tot era ple de militars I joves que feien el servei militar (moltissimes dones, sorprenentment), amb metralletes gegants I tractant-nos amb total despreci. Quan en vam tenir prou, vam anar cap a Jerusalem on ens vam trobar la Nati, una altra noia que ve amb la XEP (Xarxa d'Enllac amb Palestina) i que està en un centre on fan activitats amb els nens i els joves. A ella li han deixat una casa (una mansió, més ben dit) I estarem aquí fins que anem al centre Spafford on fem el voluntariat, llavors ens allotjarem al mateix centre.

El mateix dilluns vam anar a coneixer el centre on està la Nati, i a sopar amb la familia del director. La veritat és que el tracte que ens donen els palestins no té ni punt de comparació amb el que ens han donat els israelians que hem trobat; et somriuen, et saluden, et conviden a casa, t'expliquen mil histories…
En definitiva, estem encantats de ser a casa dels palestins! I tot just acabem d'arribar!


Avui dimecres 13 hem tornat al centre amb els nens, a dibuixar I fer jocs. És molt important treballar amb els infants I els joves perquè són més vulnerables a les conseqüències psicològiques de l'ocupació. Ens ho hem passat molt bé, els hi ha encantat ballar El pollo!!
A la tarda hem anat Betlem, hem vist el lloc on va néixer el Jesús! Un antro amb una església construïda a sobre.
Allà, a Betlem, hem conegut a un noi molt jove però molt interessant, en direm M. Perquè no recordo com es diu... Ens ha explicat coses duríssimes... Quan ell tenia 16 anys, estaven tirant pedres als soldats israelians i els van comencar a disparar. Havien d'esperar a que els soldats marxessin per poder sortir d'on estaven amagats, però un dels nois de tan sols 15 anys va dir que ja estava fart d'esperar-se i que sortia. L'M. li va dir que no sortís, que el dispararien. Però el noi tossut va sortir, i quan només havia tret el cap el van disparar al coll. L'M. El va agafar en bracos, va intentar frenar-li l'hemorragia, però el noi es va morir... Debia ser duríssim per ell. Però al contrari del què es podria pensar, no tenia sentiment de venjanca, ans el contrari: per ell els seus enemics eren els qui mataven a la gent, perquè en el fons tots som germans, i deia que no es podia perseguir la pau fent servir violència... Quin paio més guai!
També ens deia que hi ha molts moviments palestins, tot i que els més grans són Al-Fatah i Hamas. Per ell, aquest gran nombre de moviments l'únic que feia era dividir el poble palestí enlloc de lluitar en comú per alliberar-se, que era més una lluita pel poder que per la causa palestina.
Vaja, que l'estona que hem passat prenent el tè amb ell ha sigut molt valuosa i emocionant, ja ens ha convidat a dinar i ens ha ofert acompanyar-nos i fer-nos de guia! Ja us ho dic, els palestins són molt acollidors! Els israelians, segons sembla, estan obsessionats amb què tothom els vol matar, I clar, per ells el mur I els checkpoints són imprescindibles…
Tornant de Betlem, com que ens hem passat tanta estona xarrant, ja no hi havia busos I ens han portat fins al checkpoint per agafar un taxi. És impressionant. Tot ple de valles, et senties com el bestiar passant per allà. Quan hem passat no hi havia ningú més que nosaltres, suposo que deu ser encara més impressionant quan hi ha cues de gent esperant… esperant per què? Els palestins estan a casa seva, i no els deixen ni desplacar-se pel seu territori sense intimidar-los ni fer-los sentir com a éssers inferiors... On és la memòria històrica? Això és un extermini a camera lenta, a base de bloqueig I repressió...
Ho sento molt per no escriure més ni més sovint, però és que estem liadíssims! Fa tot just 2 dies que estem aquí i sembla que portem 1 setmana, no parem!

No he tingut en cap moment sensació de que m`hagués de passar res, I menys en les zones palestines. També cal dir que Jerusalem és un lloc tranquil, en canvi a Hebron o altres zones ocupades els colons són molt més violents i la tensió és més gran. Ja us explicaré quan hi anem. La imatge que tenim de palestina I els palestins és que són gent violenta i que aquesta terra és insegura, però això és el què pensen els israelians (o la majoria d'ells) i es clar, la potència dels mitjans de comunicació israelians supera en escreix a la dels palestins. En definitiva, el què veiem per la televisió és el què ens volen fer creure, perquè la informació que ens arriba porta la marca d'Israel.
No us els cregueu i veniu a Palestina, llavors jutgeu per vosaltres mateixos…pel què fa a mi, sé que tornaré aquí...

Una abracada a tots i totes, i molt bona festa major!